En aquest curt article[1], es demostra un teorema de “tradició oral”, és a dir, un resultat conegut durant molt de temps de manera intuïtiva per bona part dels docents de la microeconomia.

La caracterització habitual del preu de monopoli en els llibres de text utilitza l’índex de poder de mercat de Lerner (1934) i l’elasticitat de la demanda ε, essent (P-MC) / p = 1 / ε, mentre que la fórmula per al resultat eficient és (p-MC) / p = 0. Aquestes equacions sembla que obeeixen a principis molt diferents però, els qui han estudiat el preu d’un servei públic regulat, com la distribució d’energia, saben que són cosins.

article complert

31 de Maig-1 de Juny del 2012 – Universitat de Girona

Auditori Josep Irla, Plaça Pompeu Fabra 1, 17002, Girona

Més informacions

El tema de la productivitat a Espanya és, des de fa una dècada, un dels temes que ha tingut més impacte en l’àmbit econòmic. Estudiar la productivitat i estudiar els factors que la determinen ofereix elements molt valuosos per a valorar les potencialitats de sostenibilitat del creixement econòmic a llarg termini.

article complert

John Tang, Australian National University, Research School of Economics

Facultat de Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

Espai de Recerca en Economia, Aula 329 14h.

17/04/2012

Els estudis empírics sobre localització industrial no solen distingir entre els nous establiments i els relocalitzats, la qual cosa pot donar lloc a estimacions esbiaixades i a polítiques econòmiques inapropiades, atès que les característiques i motivacions locacionals d’ambdós tipus d’establiments no són estrictament les mateixes. Aquest document aborda aquestes mancances utilitzant dades relatives a la localització i relocalització d’establiments industrials als municipis de Catalunya. Els resultats d’aquest treball indiquen que la majoria de determinants que influencien la localització de nous establiments són diferents d’aquelles que influencien la relocalització dels ja existents, mentre que aquells que afecten tots dos fenòmens ho fan amb nivells d’intensitat desiguals.

Catalunya ha estat durant molts segles una gran potencia comercial i una gran economia industrial d’Europa, amb cònsols pel món i un dret comercial respectat i seguit a tota la Mediterrània. Ja l’any 1260 es creà a Barcelona el Consolat del Mar i  teníem  rutes comercials amb el Nord d’Àfrica (Tunis, Alger, Trípoli), les illes (Mallorca, Sicília, Sardenya…)i a ultramar: Bizanci ,Xipre,  Damasc, Alexandria, Bruges, etc.

article complert

Segons les dades publicades per l’IDESCAT, l’any 2005, per agafar un any anterior a la crisis econòmica actual, la despesa social pública a Catalunya era tan sols d’un 17,7% del PIB, una xifra clarament inferior a la mitjana espanyola (20,8% del PIB) i molt per sota de la mitjana de la UE-15 (27,8% del PIB). De fet, si prenem com a referència els països de la UE-15, entre 1995 i 2005 la despesa social catalana només va quedar clarament per damunt de la d’Irlanda. A part del interès que pels acadèmics té analitzar les causes que expliquen perquè uns països destinen més recursos que altres a la política social, el “dèficit social” que arrossega Catalunya s’ha convertit en un tema que ha captat bona part de l’atenció política, i que en algunes ocasions s’ha barrejat amb els debats actuals sobre el model fiscal que ha regit les relacions entre Catalunya i Espanya.

article complert

Margarita León, Universitat Autònoma de Barcelona

Espai de Recerca en Economia aula 320, 14 h

17/01/2012